La Biblioteca Municipal del Poble Nou de Benitatxell es va convertir el passat dissabte 21 de febrer en un fòrum de reflexió crítica i estratègica sobre el futur del municipi i el seu model de turisme. Sota el títol ‘SOS Turisme’, la jornada —coordinada per l’empresa Salabre Comunicació i el departament de Turisme liderat per la tècnica Benita Breiter— va reunir al voltant de 35 participants per a debatre sobre com equilibrar la riquesa que aporta el sector amb la preservació de la identitat local i els recursos naturals.
L’acte va arrancar amb una teatralització carregada de simbolisme: un turista era rebut per una dona major i un llaurador del poble, els qui li recordaven la importància de conéixer les tradicions i respectar l’entorn. Esta obertura va donar pas a la intervenció del regidor de Turisme, Víctor Bisquert, qui va plantejar preguntes incòmodes però necessàries: “Hem de deixar de fer promoció? Què fem amb el turisme?”. Citant a Joan Fuster, Bisquert va ser categòric: “Tot turisme que no gestionem nosaltres, serà fet contra nosaltres”.
Un diagnòstic real: entre la riquesa i la precarietat
Bisquert va desgranar els impactes negatius que ja pateix la Marina Alta, com l’augment del preu de la vivenda, la sobreexplotació de recursos i una realitat paradoxal: ser una zona turística d’èxit però amb les taxes de pobresa més altes de la Comunitat Valenciana.
El regidor va recordar les accions que l’Ajuntament ja està executant per a revertir esta situació, com el gravamen a vivendes turístiques a través de la taxa de fem, la taxa de pàrquing en el Moraig, la defensa del valencià o programes de benestar que advoquen per un turisme respectuós, com els programes ‘Turisme per a respirar’ o ‘Dojo Benitatxell’. “Busquem les 3 M: menys turisme, millor turisme i més repartit en el temps”, va concloure.
La veu dels experts
La jornada va comptar amb tres ponències d’alt nivell que van aportar dades clau per al debat. Luis Silvestre, com a fundador de Melic, empresa especialitzada a transformar destins en experiències a través del patrimoni i la cultura, va centrar la seua exposició en la necessitat de crear ambaixadors del territori.
L’expert, que també gestiona Melicatesen —botiga i plataforma de posada en valor de productes artesanals de la Marina Alta—, va subratllar la desconnexió actual entre el sector serveis i la producció local. Va destacar una dada reveladora d’un estudi propi: després d’analitzar les cartes de 90 restaurants de Dénia, va detectar que només el 5% dels vins oferits pertanyien a la DOP Alacant, malgrat comptar amb 26 cellers a la Marina Alta. «Els nostres projectes han de reforçar l’orgull de pertinença i connectar al visitant amb les persones que donen vida al lloc», va defendre, apostant per rutes experiencials com la dels Riuraus.
Amb un discurs crític i basat en la sostenibilitat real, Pep Bolufer, oceanògraf pobler i veu crítica amb el turisme de masses, va urgir a protegir la posidònia com l’ «assegurança de vida» de la qualitat de les nostres aigües. L’oceanògraf va denunciar que, malgrat estar protegida des de 1979 pel Conveni de Berna, no ha sigut fins a 2025 quan s’han començat a interposar les primeres multes per fondejos il·legals a la comarca. «Portem 46 anys de retard a prendre’ns-ho amb serietat», va lamentar, i va demanar a la Generalitat competències perquè la Policia Local puga sancionar de manera efectiva els fondejos il·legals.
Bolufer també va aportar dades estadístiques que situen a la zona en l’epicentre del consum d’aigua recreativa: la Comunitat Valenciana és la segona autonomia amb més piscines d’Espanya i la província d’Alacant la segona a nivell nacional. En este context, la Marina Alta lidera el rànquing provincial i, dins de la comarca, El Poble Nou de Benitatxell es posiciona com el segon municipi amb major densitat de piscines per habitant, només per darrere del Ràfol d’Almúnia. «Tenim una piscina per cada dos persones i mitja», va advertir l’expert, denunciant que este model d’infraestructures particulars, sumat a una gestió de l’aigua millorable, exigeix una resposta valenta de les administracions. Bolufer va advocar per la reutilització eficient de l’aigua de bany.
Juan Cardona va presentar el projecte Passaport Marina Alta, una iniciativa impulsada per Creama i PacteMA per a connectar a empreses turístiques amb productors i professionals locals, buscant que el benefici del turisme arribe també als qui generen treball no estacional i fixen població. El seua anàlisi va ser especialment crític amb la falta d’alternatives econòmiques: “L’ecologisme sense lluita social és només jardineria, i una política de regulació turística, sense posar el focus en la diversificació econòmica, no és més que parlanxineria”.
Cardona va advertir que és molt difícil posar límits al turisme si no existeix una política industrial o agrària seriosa que reduïsca la dependència absoluta que el territori té del sector serveis. Segons l’expert, només maximitzant els beneficis per als productors i enfortint altres sectors econòmics serà possible que el turisme deixe de ser una càrrega inevitable i es puguen impulsar mesures de control reals sense comprometre la supervivència dels municipis.
Anàlisi DAFO i CAME: El camí a seguir
Els assistents, distribuïts en quatre taules de treball, van realitzar una radiografia del municipi a través de les metodologies DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) i CAME (Corregir les debilitats, Afrontar les amenaces, Mantindre les fortaleses i Explotar as oportunitats detectades).
Entre les amenaces, es van assenyalar la pèrdua d’identitat, l’especulació amb la vivenda i la massificació. Com a fortaleses, van destacar el patrimoni material i immaterial i el clima i la seguretat de l’entorn.
Les conclusions de l’anàlisi van marcar un full de ruta clar: invertir en educació patrimonial i millorar la mobilitat i el transport públic; regular la capacitat de càrrega turística i inspeccionar les vivendes turístiques per a frenar l’augment de preus del lloguer; protegir el patrimoni cultural i adaptar els serveis al nínxol de turisme familiar i fomentar la desestacionalització amb experiències en temporada baixa i digitalitzant el comerç local.
La jornada va tancar amb la sensació generalitzada que El Poble Nou de Benitatxell es troba en un punt d’inflexió. El futur no passa per esperar solucions màgiques, sinó per un model planificat, regulat i, sobretot, participatiu, on el benestar del resident siga la prioritat absoluta.
