El acollidor carrer Trinquet del Poble Nou de Benitatxell es va convertir anit, dimarts 18 d’agost, en l’escenari d’una participativa vetlada literària dedicada a rescatar de l’oblit la veu de les autores de la coneguda com a Generació del 26. Sota el títol ‘Escriptors de la Generació del 27 i les grans intel·lectuals espanyoles modernes i avantguardistes (Generació del 26)’, l’acte va reunir desenes de veïns, veïnes i visitants en una cita que va combinar compromís social, memòria històrica cultural amb perspectiva de gènere i música en directe.
La vetlada es va iniciar amb la presentació introductòria a càrrec de Marina Gilabert, representant de Clásicas y Modernas, associació que dirigeix i coordina el certamen juntament amb l’Ajuntament de Benitatxell. Durant la seua intervenció, Gilabert va subratllar que aquest festival es concep com “un procés col·lectiu de participació i de construcció compartida on la cultura no es dirigeix de dalt cap a baix, sinó que es construeix dialogant i creant xarxes”.
Així mateix, Gilabert va fer èmfasis en la transcendència fonamental de les escriptores i intel·lectuals de la Generació del 26 —com María Teresa León, Rosa Chacel, Ernestina de Champourcín o Carmen Conde—, així com el paper del Lyceum Club Femení i el moviment de ‘Las Sinsombrero’.
“Parlar d’aquestes dones no significa únicament parlar de literatura; significa parlar de modernitat, d’educació, d’emancipació i de ciutadania”, va destacar. “Aquelles creadores no van ser meres acompanyants o espectadores dels grans noms masculins del 27, sinó vertaderes protagonistes que es van atrevir a pensar per si mateixes i a conquistar la paraula en una societat que encara els negava eixos drets”. En aquest sentit, va instar a “recuperar els seus noms i les seues obres no per a construir una història paral·lela, sinó per a completar la història cultural que ja tenim i fer-la més justa i més rica”.
Una mirada al sufragisme universal
El primer bloc temàtic va córrer a càrrec de les integrants de la European Union of Women Marina Alta (EUWMA) —Emma Lawton, Mihaela Bidea, Marion Oprel, Kathleen Misson i Margaret Hales—, les quals van posar veu en diversos idiomes (castellà, valencià, anglés i holandés) a textos de grans figures del sufragisme i l’emancipació femenina internacional.
Al llarg de les seues intervencions es van llegir biografies i alguns fragments d’obres emblemàtiques com A Casual Commentary (1925) de Rose Macaulay, My Brilliant Career (1901) de l’australiana Miles Franklin i Eva (1927) de l’holandesa Carry van Bruggen.
El moment més especial del bloc internacional el va protagonitzar Margaret Hales, descendent directa de la coneguda escriptora i referent sufragista britànica Emmeline Pankhurst. En memòria de la seua avantpassada i com un sentit homenatge familiar i històric, Hales va oferir una lectura teatralitzada del seu icònic Discurs des del banquet (1908). Ataviada amb el característic barret de l’època que va immortalitzar les lluitadores pel sufragi femení, va aconseguir transportar el públic al fragor de les primeres conquestes per la igualtat política de les dones.
Diàleg entre les autores del 26 i els autors del 27
A continuació, la literatura nacional va prendre el protagonisme amb les lectures compartides entre l’Associació de Dones del Poble Nou de Benitatxell i membres locals de l’àmbit cultural. Les representants de l’Associació de Dones —Elvira Mahiques, Amparo Pascual i Gloria Ferrer— van homenatjar grans figures femenines com María Lejárraga, María Teresa León i Rosa Chacel. Per la seua banda, Antonio Mataix, Miquel Almenara i Gabriel Marqués van donar lectura a peces indispensables de Luis Cernuda, Miguel Hernández i Federico García Lorca.
Aquest diàleg creuat va posar de relleu l’enriquidora convivència entre les creadores del 26 i els poetes del 27, demostrant que l’eclosió cultural de l’Edat de Plata espanyola va ser un projecte plural i compartit.
Tota l’atmosfera de la nit va estar acompanyada per les interpretacions del músic Toni Catalá, creant un ambient intimista. El fermall final a la jornada el va posar la regidora d’Igualtat, Isa Garrido, qui va agrair la implicació de les associacions i va reivindicar la diversitat cultural i el plurilingüisme del municipi: “Aquesta nit hem unit literatura, música, memòria i igualtat. Eixa és l’essència del festival: trobar-nos al voltant de la paraula, encara que les nostres llengües o llocs d’origen siguen diferents”. Així mateix, va recordar l’aposta municipal per treure els actes al carrer perquè la cultura forme part de la vida quotidiana, convidant els assistents a gaudir del fi de festa amb caspellets i mistela.
En l’equador del II Festival Literari
Aquest acte s’emmarca dins de la programació del II Festival Literari ‘Literatura a la fresca’, impulsat conjuntament per les regidories de Cultura i Igualtat i l’associació Clásicas y Modernas. El certamen va donar el seu tret d’eixida oficial amb la inauguració d’Art al Carrer, que adorna els balcons del centre urbà (avinguda d’Alacant i carrers la Pau i Major) amb 101 obres pictòriques d’art feminista. La mostra, cedida per l’Associació de Dones de Picanya, pren enguany un caire summament emotiu en tractar-se de llenços, alguns d’ells, rescatats després de les inundacions de la DANA d’octubre de 2024.
Després de la vetlada literària del dilluns dedicada a la literatura i la cultura popular local, amb el lliurament de premis i la lectura de relats guanyadors, de rondalles i contes del poble; i l’èxit de l’acte d’anit, la programació del festival continuarà en els pròxims dies amb propostes com el recital itinerant de poesia ‘Poemes als carrers, creacions artístiques que parlen’ (dijous 20 d’agost) i la jornada de cloenda el divendres 21 d’agost al Centre Social, que acollirà l’espai ‘Veus del nostre poble’, la commemoració a Francesc Almela i Vives com a Escriptor de l’Any 2026 de l’AVL i la taula rodona ‘Quan la nostra Marina esdevé Alta literatura’, amb Mar Busquets, Pepa Guardiola i Elvira Cambrils.
