Benitatxell culmina la transformació de la cala del Moraig amb una ambiciosa restauració paisatgística

• L'actuació, amb un pressupost de 227.838 euros, ha permés embellir i integrar l'entorn mitjançant zones enjardinades i d'esplai, el revestiment de murs amb pedra natural o la rehabilitació del mirador amb una pèrgola de fusta
• L'actuació se suma a la recent instal·lació d'un punt d'informació turística, lavabos modulars i pantalles digitals en l'esplanada d'accés, tot això finançat al 100% pels fons europeus Next Generation EU

L'Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell fa el pas definitiu per a consolidar la cala del Moraig com un referent de turisme sostenible i conservació ambiental en el litoral mediterrani. El consistori ha finalitzat recentment el projecte de restauració i millora paisatgística de l'entorn i els accessos d'aquest enclavament natural, una actuació que ha comptat amb un pressupost de 227.838,84 euros (IVA inclòs).

La intervenció abasta una superfície aproximada de 9.000 metres quadrats al llarg del vial de baixada i l'entorn immediat de la platja, un espai d'altíssim valor ecològic i geològic integrat en la Xarxa Natura 2000 (Penya-segats de la Marina) i junt al Monument Natural de la Falla del Moraig i la Cova dels Arcs. L'objectiu era revertir l'aspecte excessivament urbanitzat dels accessos, reduir l'impacte visual de les infraestructures existents i millorar el confort i la seguretat dels visitants.

Naturalització, pedra natural i més zones d'ombra

L'actuació ha suposat una transformació integral de l'accés principal per a fer-lo més amable, fresc i acord amb el paisatge de penya-segats. Per a això, s'han habilitat parterres enjardinats, zones d'esplai amb bancs i un muret de maçoneria de pedra calcària que separa el carril per a vianants del vial reservat per a l'autobús llançadora i els vehicles d'emergència o manteniment.

De manera paral·lela, s'ha executat la revegetació de l'entorn mitjançant la plantació de 485 exemplars de flora autòctona mediterrània resistent a la sequera, entre els quals destaquen el romaní rastrer, el llentiscle, el tamariu, la lavanda, el pi blanc, el pi pinyoner, el xiprer de Cartagena, el margalló i el baladre. Totes aquestes espècies compten amb reg per degoteig per a assegurar el seu arrelament i permeten generar indispensables zones d'ombra en el recorregut de pujada i baixada.

Els treballs han inclòs també la rehabilitació del mirador situat al costat de l'accés amb la instal·lació d'una pèrgola de fusta per a donar ombra, nous bancs i paviment de saorra. De la mateixa manera, s'han col·locat cobrecontenidors de fusta per a ocultar els dipòsits de residus i nous panells i faristols interpretatius en tres idiomes sobre la geologia, la flora i la fauna del paratge, al mateix temps que s'han retirat elements obsolets com a antigues faroles o senyals deteriorades.

Nous serveis en l'esplanada d'entrada

Aquest projecte paisatgístic culmina les millores executades prèviament en l'esplanada superior d'entrada a la cala, on des de finals d'agost opera un nou punt d'informació turística situat en una caseta de fusta. Aquesta infraestructura, que va suposar una inversió de 13.250 euros, funciona com a porta d'entrada al municipi per a donar a conéixer entre els banyistes el nucli antic, el comerç local, l'oferta gastronòmica i les rutes senderistes.

Junt amb aquesta oficina s'han instal·lat pantalles digitals informatives i un mòdul permanent de lavabos públics, pressupostat en 15.197,60 euros, que disposa de tres banys independents —un d'ells adaptat per a persones amb mobilitat reduïda— fabricats amb materials d'alta resistència front a la salinitat.

Totes aquestes actuacions formen part del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació (PSTD) i estan finançades al 100% per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern d'Espanya.

La lliçó del temporal Glòria: renaturalitzar per a protegir

Amb la culminació d'aquestes obres, la cala del Moraig tanca un cicle de transformació profunda iniciat fa sis anys. Fins a gener de 2020, els vehicles podien accedir fins a la mateixa línia de costa i estacionar tant en l'esplanada al costat de la platja com en els marges de la carretera de baixada. El pas de la borrasca Glòria en gener de 2020 va arrancar d'arrel part de la plataforma de l'aparcament.

Davant l'evidència que la mar reclamava el seu espai natural, el Servei Provincial de Costes a Alacant i l'Ajuntament van apostar per no reconstruir l'aparcament a peu de platja i escometre la renaturalització de la cala. Encara que la mesura va suscitar reticències inicials per la pèrdua de comoditat que suposava no aparcar al costat de l'aigua, el temps ha avalat la decisió: després de la retirada de l'asfalt i la recuperació del perfil natural de cants rodats, la cala no ha tornat a patir destrosses estructurals pels temporals marítims.

Paral·lelament, el consistori ha anat implantant solucions de mobilitat sostenible que han transformat per complet l'experiència de visita, com el sistema de control d'accessos mitjançant lectura de matrícules, panells informatius d'aforament, un aparcament regulat en la part alta i un servei d'autobús llançadora gratuït que porta operant amb èxit sis estius consecutius.

L'alcalde, Miguel Ángel García, ha destacat la profunda evolució que ha experimentat l'enclavament i l'eficàcia del model aplicat. "La cala del Moraig ha donat un gir radical en els últims anys. Al principi va costar que s'entenguera la renaturalització perquè estàvem acostumats a baixar amb el cotxe fins a la mateixa vora de la mar, però el temps ens ha donat la raó: la mar sempre recupera el que és seu i, des que es va retornar la platja al seu estat natural, no hem tornat a lamentar destrosses pels temporals". A més, amb la regulació dels accessos i l'autobús llançadora, "hem acabat definitivament amb el caos circulatori de fa uns anys, quan es formaven enormes embussos que bloquejaven fins i tot el pas de vehicles d'emergència. Hui tenim una cala ordenada, segura i protegida".

Per la seua part, el regidor de Turisme, Víctor Bisquert, ha posat el focus en el salt de qualitat que suposen aquestes millores i l'impuls que han suposat els fons europeus. "Amb la nova oficina de turisme, els lavabos permanents, les pantalles digitals i aquesta integració paisatgística donem un pas gegant per a oferir els millors serveis a qui ens visita i convertir el Moraig en un aparador per a atraure turistes cap al nostre nucli urbà, el comerç i les nostres rutes. Tot això demostra l'enorme importància del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació i dels fons Next Generation EU, que ens han permés transformar i millorar moltíssims espais del municipi per a consolidar un model turístic d'excel·lència".

L' "abans" del Moraig