Ara sí. Després dels recents treballs d’instal·lació de panelleria interpretativa, es pot dir que la Cova de les Morretes és ja un museu davant de la mar que rememora la història de les coves dels penya-segats del Poble Nou de Benitatxell que un dia van ser el refugi de contrabandistes, pescadors i agricultors.
El projecte de museïtzació d’esta cova, que ha comptat amb diverses fases per a la seua recuperació i posada en valor, es va iniciar a finals de 2022. En els primers treballs de restauració, en 2023, va eixir a la llum un tresoret del segle XIX conformat per de 67 monedes espanyoles, datades entre 1869 i 1879, probablement fruit del contraban. Més tard, en 2024, es va restaurar un forn exterior de grans dimensions.
Amb esta última actuació de panelleria, finançada amb 18.000 euros del Pla de Sostenibilitat Turística en destí (Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència PRTR finançat per la Unió Europea), es dona solidesa a este museu amb vista al Mediterrani, posant èmfasi en les activitats històriques vinculades a l’interior de la cova, la quadra i el forn, així com en l’activitat pesquera tradicional desenvolupada en les Pesqueres de Cingle.
Un dels aspectes més costosos del projecte ha sigut l’elaboració del material gràfic. Es va optar per la creació d’il·lustracions originals i realistes basades en tota la informació recopilada, amb l’objectiu que els continguts foren fàcilment comprensibles per a tota mena de públic. Quant a l’accessibilitat, els panells poden llegir-se en castellà i valencià, i compten amb accés a continguts en anglés mitjançant aplicació digital. A més, s’ha incorporat un panell inclusiu que descriu la cova i les seues activitats mitjançant llenguatge fàcil, pictogrames, sistema braille i un pla en relleu.
Els textos i explicacions s’han elaborat a partir de diverses fonts, entre les quals destaquen publicacions especialitzades sobre les pesqueres de Benitatxell i Xàbia, com ‘Nits de Tinta’ o ‘Les pesqueres de cingle a la Marina Alta’, documentals audiovisuals, així com el coneixement aportat per veïns del municipi i personal municipal.
“El projecte de panelleria interpretativa de la Cova de les Morretes suposa un pas fonamental en la divulgació, conservació i posada en valor d’este enclavament patrimonial, combinant rigor històric, qualitat tècnica i accessibilitat universal”, ha destacat el regidor de Patrimoni, Víctor Bisquert, qui ha avançat que ja s’està treballant per a organitzar visites guiades en un futur per a donar a conéixer la seua valuosa història.
Un enclavament de contrabandistes, pescadors i agricultors
L’abric rocós que conforma esta cova situada en la coneguda Ruta dels Penya-segats de Benitatxell, delimitat per murs de maçoneria, servia per a oferir refugi de la pluja, el sol i la nit als pescadors, agricultors o contrabandistes que en segles passats esperaven ocults l’arribada dels vaixells que transportaven les mercaderies.
La cova compta amb un espai prou ampli per a pernoctar, guardar mercaderies, ferramentes, estris i aliments. Destaca, en el mur, un xicotet armari de rebost amb prestatges de fusta de garrofera i dos finestres.
El contraban va ser una activitat clandestina, profundament arrelada, propiciada per l’escassetat i la penúria econòmica del moment, els alts impostos, la pobresa rural i el ferri control estatal sobre productes clau. El més habitual era el tràfic de tabac, alcohol, café, sucre o teles.
Els contrabandistes solien treballar de nit, aprofitant el coneixement de la costa, amb moltes cales amagades, com la de Llebeig, on descarregaven la mercaderia que era arreplegada per mules. Comptaven amb la complicitat popular, que incloïa pescadors, llauradors i, a vegades, autoritats subornades, ja que el contraban no era vist com una pràctica il·legal, sinó com a mitjà de subsistència.
