Benitatxell demanda una solució urgent davant el col·lapse viari: més de 32.000 vehicles diaris travessen els seus estrets carrers

  • La saturació viària que pateix el municipi ha convertit els seus carrers en punts crítics. En trams com el carrer Padre Plácido, la calçada a penes aconseguix els 4,5 metres d’ample, obligant a compartir un espai insuficient per a vehicles pesants i vianants, i generant una situació insostenible per a la convivència i la mobilitat

El Poble Nou de Benitatxell pateix un col·lapse circulatori que afecta greument la mobilitat, la seguretat viària i la qualitat de vida dels seus veïns. Més de 32.000 vehicles diaris travessen el seu nucli urbà per les carreteres provincials CV-740 i CV-737, generant una pressió viària incompatible amb la seua estructura urbana i els principis de planificació sostenible.

Entre el 12 de juny i el 13 de juliol de 2025, les càmeres de trànsit van comptabilitzar una mitjana diària de 15.000 vehicles des de Xàbia, 9.000 des de Moraira i 8.000 des de Teulada. Esta intensitat supera amb escreix la capacitat tècnica d’unes vies inserides en un entorn consolidat.

Es tracta d’un volum de trànsit que, segons estàndards habituals de planificació, requereix actuacions estructurals com a rondes o variants. En municipis similars, fluxos d’esta magnitud han motivat la construcció de circumval·lacions per a desviar el trànsit de pas fora del nucli urbà. En el cas de Benitatxell, l’absència d’alternatives viàries ha concentrat durant anys un trànsit aliè al municipi, convertint els seus carrers en un eix de pas provincial.

Un dels trams més crítics es localitza al carrer Padre Plácido, on la calçada presenta un ample total de només 4,5 metres per als dos sentits de circulació, la qual cosa no sols dificulta el pas simultani de vehicles en els dos sentits, sinó que a més impedeix la coexistència segura amb el trànsit per als vianants. A això se suma l’estretor de les voreres, que en molts punts no aconsegueixen els 0,75 metres, insuficients per a garantir les condicions mínimes d’accessibilitat i seguretat arreplegades en la normativa estatal i autonòmica.

Este vial discorre a escassos metres del CEIP Santa Maria Magdalena, la qual cosa impedeix considerar-lo un itinerari escolar segur. La circulació diària de vehicles pesants al costat d’un centre educatiu, sumada a la inexistència de voreres transitables, obliga les famílies a triar rutes més distants, però que almenys ofereixen un mínim de protecció per als seus fills.

En dates recents, les càmeres de seguretat van captar un episodi que va poder acabar en tragèdia: un vehicle es va encastar contra una façana a penes uns segons després que un vianant creuara per eixe mateix punt. Va ser l’atzar, i no les condicions de seguretat, qui va evitar un desenllaç fatal.

Un altre factor crític és la dificultat d’intervenció de serveis d’emergència. En no poques ocasions, el col·lapse ha retardat l’arribada d’ambulàncies, bombers o forces de seguretat, comprometent l’atenció a persones en situació de risc vital, ja siga per accidents, episodis sanitaris o incendis.

A més, l’elevada densitat de trànsit genera de forma sostinguda nivells significatius de soroll, emissions contaminants i congestió, la qual cosa repercuteix directament en la qualitat de vida de les zones residencials. Esta pressió ambiental i acústica deteriora l’entorn urbà i dificulta avançar cap a un model de municipi més saludable, accessible i equilibrat. Una situació que resulta incoherent amb els esforços impulsats en els últims anys des de l’Ajuntament per a fomentar una mobilitat sostenible i recuperar l’espai públic com a lloc de convivència, comerç i benestar col·lectiu.

L’Ajuntament i la Diputació d’Alacant han vingut executant mesures de seguretat i calmat de trànsit en els últims anys, com ara semàfors, ampliació de voreres, instal·lació de baranes, guals, pintura viària o l’increment de la senyalització vertical i horitzontal. Però s’han demostrat insuficients.

Des de fa més de dos anys, l’Ajuntament treballa en coordinació tècnica amb el Departament de Carreteres de la Diputació en el disseny d’una ronda de circumval·lació que permeta desviar el trànsit del nucli urbà. El projecte ja compta amb traçat definit i valoració econòmica. El consistori ha assumit els treballs previs i ha mostrat plena disposició per a col·laborar en l’impuls d’esta infraestructura. La pròpia Diputació, a través del diputat de Carreteres, Arturo Poquet, ha manifestat que Benitatxell figura com una prioritat tècnica dins del conjunt d’actuacions provincials, la qual cosa confirma que existeix plena consciència institucional sobre la urgència i necessitat del projecte.

“Sabem que este projecte figura com la prioritat número u en tota la província. Agraïm sincerament la predisposició tant del diputat responsable com de l’equip tècnic de la Diputació, però és necessari un impuls definitiu perquè passe de ser una proposta a una realitat tangible en el menor termini possible”, ha manifestat l’alcalde, Miguel Ángel García, qui ha expressat la seua preocupació davant diversos incidents recents. “Una carretera provincial no pot continuar travessant el cor d’un municipi amb carrers i voreres tan estretes. La gravetat del problema ha arribat massa lluny. És necessari actuar amb urgència per a evitar que es produïsquen conseqüències irreversibles. No podem permetre’ns més demores. És imprescindible que es dote de finançament i es materialitze el desviament. Confiem plenament que la Diputació d’Alacant sabrà estar a l’altura d’esta demanda i farà el pas que permeta executar una infraestructura absolutament necessària per a Benitatxell. L’actuació no pot postergar-se més”, ha subratllat.