El Poble Nou de Benitatxell ha tancat amb un rotund èxit de participació la segona edició del Festival Literari ‘Literatura a la fresca’, una iniciativa impulsada i codirigida per l’Ajuntament —a través de les regidories de Cultura i Igualtat— i l’associació Clásicas y Modernas. La jornada final, celebrada el divendres 21 d’agost al Centre Social, va posar el fermall d’or a dos setmanes on la paraula, l’art feminista i la memòria històrica han pres places i balcons.
La regidora d’Igualtat, Isa Garrido, va obrir la jornada de cloenda subratllant la importància de posar en valor el talent local i visibilitzar la creativitat que naix al mateix municipi. Baix d’aquesta premisa va començar el primer bloc de la nit, denominat ‘Veus del nostre poble’, un espai reservat per a compartir la paraula i la creació de tres autors vinculats al Poble Nou de Benitatxell.
En aquest apartat, Jacinta Pastor va presentar el seu llibre de relats Muéreme, on aprofundeix en la dualitat entre valentia i covardia present en el drama del suïcidi a través de diverses històries humanes. Per la seua banda, la poetessa Ana Torres va recitar composicions dels seus poemaris Mulier sapiens —un viatge evolutiu per la veu i la intimitat de la dona— i Arquitectura del fango —basat en reflexions sobre la creació des de cites bíbliques—, a més de compartir dos poemes inèdits dedicats a les seues vivències d’infantesa al municipi i a Moraira després de la pèrdua d’éssers estimats. Finalment, Miquel Almenara va exposar el llibre que va coescriure junt a Enric Guinot, Carta de poblament del Poble Nou de Benitatxell, 1698, una aportació de caràcter historiogràfic centrada en els orígens i les arrels de la carta de poblament del municipi al gener de 1698.
A continuació, Marina Gilabert, representant de Clásicas y Modernas, va aproximar al públic la figura de Francesc Almela i Vives (1901-1967), designat ‘Escriptor de l’any 2026’ per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).
‘Quan la nostra Marina esdevé Alta literatura’
El plat fort de la vetlada va ser la taula rodona ‘Quan la nostra Marina esdevé Alta literatura’. En ella van intervindre tres autores representatives de les lletres valencianes: Elvira Cambrils, Pepa Guardiola i Mar Busquets, les quals van abordar temes com l’arrelament a la Marina Alta, la identitat, la perspectiva femenina en les seues obres i els reptes de l’escriptura enfront de les noves tecnologies, la intel·ligència artificial i la immediatesa.
Sobre la pèrdua de identitat i el fet d’escriure des dels orígens, Elvira Cambrils va afirmar que, “en certa mesura, sí que és una forma de resistència, però també és una forma de partir d’allò que és singular. D’allò que és singular podem anar a allò que és universal. El que marca el valor de l’obra és la seua autenticitat, i un no pot ser autèntic, almenys com jo ho entenc, en un “no lloc”. Sols sent estrictament singular, individual, des del teu terreny, pots arribar a allò estrictament universal”.
Per la seua banda, Pepa Guardiola va manifestar que, a la seua manera de veure, “no és resistència, és necessitat, perquè, si no, no seria jo. El meu jo té unes característiques, una identitat i uns trets, unes vivències. I és a partir d’això des d’on escric. Com diu Saramago, la nostra literatura és la projecció de la nostra identitat. Si dins de la meua identitat visc en un espai, és eixe espai el que es reflecteix”.
En relació amb la mirada de gènere i la recuperació de referents, Mar Busquets va expressar que “com a dona, sempre m’han preocupat molt les dones silenciades. Gran part de la meua obra parla d’estes dones silenciades. Per exemple, les trobairitz (dones trobadores). Hi ha medievalistes que han negat la seua existència, quan n’hi ha, almenys, 40 trobairitz documentades. Aleshores, sempre que escric sobre estes dones és perquè necessite desvelar moltes dones que han sigut interessants i súper importants per a la història i que tenen una veu i una mirada pròpies, però que han vist la seua història mermada i silenciada”.
El regidor de Cultura, Jorge Pascual, va tancar la vetlada i el festival expressant el seu agraïment a les entitats locals participants, a l’equip organitzador i a la bibliotecària Lola Bolufer per la seua dedicació. En el seu discurs, Pascual va resumir l’essència de la trobada recordant que “un poble que llig és un poble que pensa, un poble que escriu és un poble que recorda i un poble que porta la cultura als carrers és un poble viu”.
Un festival redó
El II Festival Literari va arrancar el 12 d’agost enfocat al públic familiar amb les sessions ‘Respirant literatura’. El 13 d’agost va tindre lloc l’obertura institucional amb la inauguració d’‘Art al Carrer’, exposició de 101 llenços d’art feminista cedits per l’Associació de Dones de Picanya. Moltes d’estes obres, rescatades del fang després de la DANA d’octubre de 2024, continuen vestint els balcons dels carrers Major, la Pau i l’avinguda d’Alacant fins al 27 d’agost.
Les activitats van continuar el dilluns 17 d’agost amb el lliurament de premis del VII Concurs de Microrelats ‘Un poble que escriu i viu’ i la lectura de relats i contes populars. L’endemà, el carrer Trinquet es va convertir en l’escenari d’una vetlada reivindicativa sobre el paper de les dones en la literatura i les lluites per la igualtat. En ella, integrants de l’Associació de Dones local i del col·lectiu internacional EUWMA van retre tribut a les intel·lectuals de la Generació del 26, els autors del 27 i les grans figures del sufragisme, en un ambient intimista amenitzat pel músic Toni Catalá.
Cal assenyalar que el recital itinerant de poesia ‘Poemes als carrers’, programat per al dijous 20 d’agost, va haver de suspendre’s a causa de la pluja. Malgrat aquesta cancel·lació puntual, el festival acomiada una edició marcada per la trobada al carrer, el compromís social i la projecció de la Marina Alta com a territori d’alta literatura.
