Personalizar las preferencias de consentimiento

Usamos cookies para ayudarle a navegar de manera eficiente y realizar ciertas funciones. Encontrará información detallada sobre cada una de las cookies bajo cada categoría de consentimiento a continuación.

Las cookies categorizadas como “Necesarias” se guardan en su navegador, ya que son esenciales para permitir las funcionalidades básicas del sitio web.... 

Siempre activas

Las cookies necesarias son cruciales para las funciones básicas del sitio web y el sitio web no funcionará de la forma prevista sin ellas. Estas cookies no almacenan ningún dato de identificación personal.

No hay cookies para mostrar.

Las cookies funcionales ayudan a realizar ciertas funcionalidades, como compartir el contenido del sitio web en plataformas de redes sociales, recopilar comentarios y otras características de terceros.

No hay cookies para mostrar.

Las cookies analíticas se utilizan para comprender cómo interactúan los visitantes con el sitio web. Estas cookies ayudan a proporcionar información sobre métricas el número de visitantes, el porcentaje de rebote, la fuente de tráfico, etc.

No hay cookies para mostrar.

Las cookies de rendimiento se utilizan para comprender y analizar los índices de rendimiento clave del sitio web, lo que ayuda a proporcionar una mejor experiencia de usuario para los visitantes.

No hay cookies para mostrar.

Las cookies publicitarias se utilizan para entregar a los visitantes anuncios personalizados basados ​​en las páginas que visitaron antes y analizar la efectividad de la campaña publicitaria.

No hay cookies para mostrar.

L’excavació completa del llavador de l’Abiar a Benitatxell revela una joia “en perfecte estat de conservació”

  • Mesura 9 metres de llarg, la qual cosa concorda amb el testimoni oral de les persones majors entrevistades
  • L’excavació coincideix amb el centenari de la primera evidència escrita que es té de l’existència del safareig en 1924

 

Quan el mes de febrer de 2023 l’Oficina de Patrimoni del Poble Nou de Benitatxell va descobrir el primer vestigi del safareig de l’Abiar, tot semblava apuntar al fet que el seu estat de conservació, després de 50 anys soterrat, era bo. Hui, amb la totalitat de la seua estructura destapada després de tres dies d’excavacions, eixe vaticini és encara millor: “esta troballa, en el terreny de la restauració, és un deu. Està en perfecte estat de conservació”, assegurava amb evident emoció Humberto García, qui, al costat d’Alejandro Gomis i Adrián Rodríguez, conforma l’equip d’arqueòlegs encarregats de les excavacions.

Els seus murs i taulells s’han conservat perfectament malgrat enterrar-se esta construcció tradicional en obrir-se una carretera en els anys 70. Mesura 9 metres de llarg, la qual cosa concorda amb el testimoni oral de les persones majors a les quals es va entrevistar, especialment a dones (Maria Català, Teresita Català, Isabel Buigues, Lola Martínez i Pepe Vidal), els qui apuntaven al fet que antigament, quan anaven a llavar la roba al llavador, es col·locaven sis dones a cada costat i tres més en cada punta.

Si estes dades són il·lusionants, ho és encara més el fet que l’excavació haja coincidit amb el centenari de la primera evidència escrita que es té de l’existència del safareig l’any 1924. En l’assaig de Rosa Seser ‘Memòries sanitàries dels pobles del districte de Dénia conservades en l’Arxiu Municipal de Dénia. 1984-1924 (III)’ publicat en la revista d’investigació ‘Aguaits’ de l’IECMA, apareix una menció al safareig de l’Abiar: “No existeix mercat ni escorxador; havent-hi un llavador en la partida de l’Abiar que empra per al seu ús aigua pluvial”.

Des de llavors, el safareig de l’Abiar va ser en la primera mitat del segle XX un espai social molt rellevant, especialment per a les dones de l’època, que acudien caminant des del nucli antic per a fer la bugada aprofitant les aigües dels pous. En els anys 70 es va tapar per a construir l’actual carretera i les canalitzacions subterrànies, i fins a la seua excavació es desconeixia si el llavador va ser destruït o simplement es va asfaltar damunt.

Com ha sigut recuperar, pas a pas, este important espai social per a les dones

A la fi de 2021, l’equip de govern va començar a treballar en la seua possible recuperació. Al novembre, l’àrea de Patrimoni, a càrrec de Víctor Bisquert, va encomanar un estudi amb georradar. El següent pas va ser el de documentar la ubicació i les seues característiques a través del testimoni oral de diferents veïnes i veïns de major edat. Eixos testimonis van ser gravats i recopilats, i al juliol de 2022, l’Ajuntament va estrenar el documental ‘El llavador de l’Abiar. Memòria viva d’un poble’.

Al febrer de 2023 es van descobrir part de les seues restes en una primera excavació per a la seua localització, però el nivell freàtic del terreny inundava constantment l’àrea d’excavació i l’omplia de llot i aigua. Després d’això, s’han dut a terme diferents actuacions per a instal·lar noves canonades i canalitzar l’aigua, tasca que no ha sigut fàcil donada la seua localització en una de les zones més baixes del municipi i, per tant, amb més filtracions d’aigua subterrànies.

A més, s’ha decidit esperar al moment idoni per a fer els treballs amb l’objectiu d’entorpir el menys possible el trànsit de vehicles en la zona, ja que en l’últim any han coincidit diverses obres de reurbanització com la del camí de l’Abiar o la de l’avinguda d’Alacant.

Ara, després de traure a la llum tota l’estructura, es delimitarà la zona i s’iniciaran els treballs de neteja a mà més minuciosos per part de l’equip d’arqueòlegs. Mentres, la carretera serà d’un únic carril, però amb dos sentits de circulació, que s’indicaran mitjançant senyalització i ressalts per a preservar la seguretat viària. Els últims passos seran la restauració total del safareig i el seu entorn amb l’objectiu de musealitzar-lo i posar-lo en valor.