Benitatxell baixarà el tipus impositiu de l’IBI per a equilibrar l’actualització de valors cadastrals

Foto: Jake Abbott.
  • El govern local va aprovar una modificació provisional de l’ordenança per a efectuar una rebaixa del 0,83% al 0,82%
  • En el municipi no s’havia realitzat una actualització de la ponència general de valors cadastrals des de 1994, fa 30 anys

L’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell va aprovar en el passat ple ordinari l’acord provisional per a la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’Impost sobre Béns Immobles, que redueix el tipus impositiu de l’IBI del 0,83% al 0,82%. La baixada entrarà en vigor el proper any 2025. Ja en 2019 es va efectuar una rebaixa del 0,85% al 0,83%, pel que el municipi porta 3 punts de rebaixa acumulats en 5 anys.

Esta mesura s’ha pres davant la publicació el passat dimecres de l’inici del tràmit de notificació individual per a l’actualització de la ponència general de valors cadastrals en la qual està treballant la Gerència Territorial del Cadastre d’Alacant. Atés que esta modificació de valors cadastrals (és la referència que utilitzen els ajuntaments per a calcular la base de l’IBI) preveu actualitzar els preus i, per tant, en alguns casos pujarà el valor de les vivendes, adequant-les al preu actual de mercat, l’equip de govern (Més Benitatxell) ha decidit compensar-ho amb una baixada del tipus impositiu de l’IBI. Este ajust dels valors cadastrals, que té com a objectiu resoldre el desequilibri actual i aconseguir una justícia tributària, s’efectuarà de manera progressiva en 10 anys.

Les ponències de valors arrepleguen els criteris per a determinar el valor cadastral de cada bé immoble. Segons la legislació, s’han d’actualitzar cada 10 anys o quan existeixen diferències substancials entre els valors de mercat i els valors cadastrals vigents. I al Poble Nou de Benitatxell este barem no s’actualitza des de l’any 1994, fa 30 anys.

L’Ajuntament va detectar fa un temps grans desequilibris impositius entre les diferents zones del municipi. Després d’unes comprovacions, la Gerència Territorial del Cadastre va corroborar que són nombroses les zones que estan pagant impostos molt per davall d’unes altres. I és que són moltes les vivendes el valor cadastral de les quals no arriba ni al 20% del seu preu de mercat, quan, segons la legislació (Orde Ministerial de 14 d’octubre de 1998 sobre aprovació del mòdul de valor M i del coeficient RM i sobre modificació de Ponències de valors), esta xifra hauria de ser, almenys, del 50%.

Concretament en la zona de Jazmines, tal com ha confirmat al Consistori la Gerència Territorial del Cadastre, existeixen vivendes de gran luxe que tenen de mitjana un valor cadastral de només el 15% sobre el seu valor de mercat. Així, si posàrem com a supòsit exemplificant un xalet de 2 milions d’euros que només té assignat un valor cadastral del 15% del seu preu de mercat (quan hauria de ser almenys del 50%), es podria dir que està deixant d’aportar a les arques municipals 5.900 euros anuals. És a dir, dels 8.300 euros que hauria de pagar d’IBI, actualment estaria aportant tan sols 2.490 euros. D’altra banda, en l’altre extrem, el centre urbà és l’única zona el valor cadastral de la qual més s’aproxima, en general, als paràmetres del 50%, encara que no íntegrament.

El fet que unes certes vivendes tinguen un valor cadastral del 15% o el 20% del valor de mercat està suposant un minvament important en la recaptació que l’Ajuntament rep en concepte d’IBI, la qual cosa deriva, segons ha explicat l’alcalde, Miguel Ángel García, en “una impossibilitat de donar proveïment a les demandes de manteniment i conservació que rebem de totes les zones. Hi ha un clar desequilibri tributari entre veïns del municipi de diferents àrees. Tenim l’obligació de vetlar per la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes en tots els sentits: en drets i en obligacions. No és just que un xalet de 2 milions d’euros estiga aportant quasi el mateix que una vivenda humil per no haver-se actualitzat el seu valor cadastral”.

A més, ha recalcat, “la realitat actual no és la de fa 30 anys. La demanda de serveis és molt major i, com és obvi, els costos han pujat substancialment, per la qual cosa el més responsable és actualitzar-nos com a ajuntament i com a municipi per a aconseguir una justícia tributària que ens permeta prestar els serveis de qualitat que el poble es mereix”.